Sóc navegant solitari, sóc mariner sense port.
Mai no he tingut
calendari, el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons
i que allargo les hores.
Tu, vell timó que
m´ajudes,
la meva adreça sou
tu i el vent;
treu-me d´aquesta
tempesta,
treu-me que ja no
puc més,
seguint una
estrella potser em vaig perdre el cel.
i vaig perdre el
seny....
Dóna´m força per
cridar,
que no sóc d´aquí,
tampoc sóc d´allà,
la meva terra és el
mar.
Dóna´m força per
cridar, que jo sóc de mi,
no sóc de ningú i
sempre així serà.
Vaig néixer sense
fronteres,
no crec en les
possessions,
doncs penso que hi
ha massa coses
que ens separen i
tots som del mateix món,
no crec en nacions
ni en obligacions