A la planta dels peus,
a la punta del nas,
al colze esquerre,
rere l'orella.
Quan em toques,
quan em mires,
quan em parles,
a totes hores.
Dolces,
tendres,
divertides,
necessàries.
Pessigolles,
que em fan riure,
que em fan plorar,
que em fan demanar més.
Teves,
meves,
meves,
teves.
De tu a mi,
de jo a tu,
de mi a tu,
de tu a jo.
Quan m'acaricies,
quan m'estimes,
quan et veig,
quan et sento,
Pessigolles per fugir,
per afrontar les pors,
per decidir,
per triar.
Ei! No ho sabeu? Les pessigolles sempre hi són!! No les perdeu mai!!
Gràcies fidel, pacient i dilecte amic i germà d'aquest camí que anem fent