Hi ha gent que només dient una paraula
Encén les il·lusions i els rosers.
Que només somrient entre els ulls
Ens convida a viatjar per altres llocs.
Ens fa recórrer tota la màgia.
Hi ha gent que només donant la mà
Trenca la solitud, para la taula,
Serveix l'olla, col·loca les garlandes
I només empunyant una guitarra
Fa una simfonia d'anar per casa.
Hi ha gent que només obrint la boca
Arriba fins als límits de l'ànima,
Alimenta una flor, inventa somnis,
Fa cantar el vi dins les alfàbies...
I després es queda com si res.
I hom se'n va de nuvi amb la vida
Desterrant una mort solitària,
Doncs sap que just al devora
Hi ha gent que és així, tan necessària,
Hamlet Lima Quintana
Poeta argentí (1923 - 2002)
Totalment d'acord...hi ha persones realment admirables, d'una essència pura i senzilla que brilla amb una naturalitat bellament sàvia.I tant què els necessitem...i tant que costen de trobar...silenci...respectuós..
Dit lo dit, callo, i segueixo aprenent.
13som