Carícies al cor, al cos de l’ànima,
a la pell bruna de la lluna musa,
carícies a un sol vers d’amor i vent,
quan ja no quedin imatges, moriré,
i no seré part del paisatge, brotaré,
i de les fulles dels meus braços
cauràn les gotes de pluja al camp,
carícies a la terra dels avantpassats,
els nostres cossos dormiràn lliures,
ja no podràn trobar trampes a la pell,
i els ossos no donaràn cap missatge,
no caldrà caminar més, mort a l’hort,
morts plens de carícies de terra i vent,
formant part del paisatge i la imatge,
viurem, brotarem, morirem, cara al mar,
i encendrem el vespre amb la mirada,
Carícies eternes i dolç enginy,
de veure’ns rics i plens, eterns.