Origen del món

En aquella època, a la teva mare li agradaven amb bogeria els camps de mostassa, i els dies assolellats sempre volia que anéssim a travessar els que s’estenien al voltant de Davis. Aleshores hi havia més camps i menys gent, igual que arreu del món. I amb això comencem la primera lliçó de l’escolarització a casa. Al principi, el món era un camp immens i la Terra era plana. Totes les bèsties hi vagaven al damunt i no tenien nom, i la bèstia gran es menjava la bèstia petita i ningú no se n’escandalitzava. Aleshores va arribar l’home, pelut i estúpid i dèbil, i es va refugiar a les vores del món, i es va multiplicar i es va tornar tan nombrós i malvat i assassí en la seva indolència que les vores del món van començar a cedir. A poc a poc es van anar torçant i corbant, i els homes i les dones i els  nens es van enfilar els uns a sobre dels altres per no caure, i mentre grimpaven, amb les ungles s’arrencaven el pèl de l’esquena, fins que a la fi tots els homes van quedar pelats i nus i  morts de fred i assassins i arrapats a les vores del món. 
El seu pare va fer una pausa i en Roy va dir, I després què. Amb el temps, les vores es van tocar. Es van doblegar fins que es van unir les unes a les altres i van formar el globus, i el  pes d’aquell esdeveniment va fer que el món comencés a rodar,i els homes i les bèsties van deixar de caure. Llavors l’home es va contemplar a si mateix i, com que tots érem tan lletjos i pelats, i els nostres nadons semblaven insectes, l’home es va dispersar i va començar a matar les bèsties i a posar-se’n les pells, més ufanoses. 
Ah, va fer en Roy. I després què. Després, tot es va complicar massa perquè t’ho pugui explicar. En algun moment va aparèixer la culpa, i el divorci, i els diners, i els impostos, i tot se’n va anar a fer punyetes.