“Quan (…) algú t'escolta amb tot el seu ser abstenint-se de jutjar, sense tractar de responsabilitzar-se de tu ni voler canviar-te, sents quelcom meravellós.(…) Quan se m'ha prestat atenció, se m'ha escoltat, sóc capaç de contemplar el meu món d'una nova manera i seguir avant. Resulta sorprenent veure que quelcom que semblava no tenir solució la té quan hi ha algú que t'escolta. I totes les coses que semblaven irremediables es convertixen en un riu que discorre pràcticament sense traves pel sol fet que algú ha escoltat les teves paraules”.
Carl Rogers