pasos...
No voldria ser com les muntanyes i els arbres que veuen passar la vida, sempre al mateix lloc.
Justicia

Sin piedad la justicia se torna crueldad. Y la piedad sin justicia, es debilidad.
Pietro Metastasio
Zambullirse
Una vez fuí con mi padre a la playa y mientras colocaba las toallas me preguntó:
- Hija, como está el agua?
Y yo, feliz por poder ayudar y colaborar en algo, me acerqué a la orilla y mojé un pie.
- Está fría papá.
Y mi padre se acercó a mi, me cogió en brazos y me tiró al agua.
- Hija, como está el agua ahora?
- Está buenísima papá!
- Hija mía, de ahora en adelante, para saber como son las cosas de la vida, tienes que zambullirte en ellas!
- Hija, como está el agua?
Y yo, feliz por poder ayudar y colaborar en algo, me acerqué a la orilla y mojé un pie.
- Está fría papá.
Y mi padre se acercó a mi, me cogió en brazos y me tiró al agua.
- Hija, como está el agua ahora?
- Está buenísima papá!
- Hija mía, de ahora en adelante, para saber como son las cosas de la vida, tienes que zambullirte en ellas!
Peace

Satyagraha (Sanskrit: सत्याग्रह satyāgraha) is a philosophy and practice of nonviolent resistance developed by Mohandas Karamchand Gandhi (also known as "Mahatma" Gandhi) said to have been inspired by Henry D. Thoreau's 1848 essay "Civil Disobedience". Gandhi deployed satyagraha in campaigns for Indian independence and also during his earlier struggles in South Africa. Satyagraha theory also influenced Martin Luther King, Jr. during the campaigns he led during the civil rights movement in the United States. The theory of satyagraha sees means and ends as inseparable. Therefore, it is contradictory to try to use violence to obtain peace. As Gandhi wrote: “They say, 'means are, after all, means'. I would say, 'means are, after all, everything'. As the means so the end...”
Why
How many times do I have to try to tell you
That I'm sorry for the things I've done
But when I start to try to tell you
That's when you have to tell me
Hey... this kind of trouble's only just begun
I tell myself too many times
Why don't you ever learn to keep your big mouth shut
That's why it hurts so bad to hear the words
That keep on falling from your mouth
Falling from your mouth
Falling from your mouth
Tell me...
Why
Why
These are the contents of my head
And these are the years that we have spent
And this is what they represent
And this is how I feel
Do you know how I feel ?
'cause i don't think you know how I feel
I don't think you know what I feel
I don't think you know what I feel
You don't know what I feel
Annie Lennox
Las respuestas
Cuando creíamos que teníamos todas las respuestas, de pronto, cambiaron todas las preguntas.
Mario Benedetti (1920-2009)
Politica
La política es el arte de buscar problemas, encontrarlos, hacer un diagnóstico falso y aplicar después los remedios equivocados.
Groucho Marx (1890-1977)
Besitos
La historia cuenta que hace algún tiempo un hombre castigó a sus hijita de 5 años por desperdiciar un rollo de papel dorado para envolver regalos.
Estaban apretados de dinero y se molestó mucho cuando la niña pegó todo el papel dorado en una cajita que puso debajo del árbol de Navidad.
Sin embargo, la mañana de Navidad, la niña le trajo la cajita envuelta con el papel dorado a su papá: "ésto es para tí papá".
El papá se sintió avergonzado por haberse molestado tanto la noche anterior, pero su molestia resurgió de nuevo cuando comprobó que la caja estaba vacía y le dijo en tono molesto: "¿que no sabe usted señorita que cuando uno da un regalo debe haber algo dentro del paquete? ".
La niña volteó a verlo con lágrimas en sus ojitos y le dice: " Pero papi, no está vacía. Le puse besitos hasta que se llenó ".
El papá estaba conmovido, cayó de rodillas, abrazó a su hijita y pidió que le perdonara su desconsiderado coraje.
Un tiempo después, un accidente tomó la vida de la niña, se dice que el papá conservó la cajita dorada junto a su cama por el resto de su vida.
Cuando se sentía sólo y desanimado, metía su mano en la cajita dorada y sacaba un besito imaginario de ella.
El temps
Intentem, al llarg de la vida,
aprendre a conviure
amb el rellotge del temps.
El nostre temps.
Però, quan arriba l'hora del final,
no volem marxar mai.
I plorem. Alguns, en silenci.
És així de lògic a dins nostre:
viure, malgrat tots els malgrats.
Perquè és l'únic que coneixem.
I la mort, la incertesa, ens espanta.
Així som. Així vivim.
Així plorem sempre quan marxem.
Perquè, malgrat no ho volem,
el temps sempre ens mana.
De nou sense paraules...sentiments, sensacions, moltes coses personals viscudes, que n'és de bónic quan algú t'escolta, i que n'és de màgic quan algú t'entent...només crec que mai haguès pensat que una bona noticia sería senyal de tristesa i soletat per mi...però això és la vida i sens dubte el temps és qui ens mana. Havia d'arribar, era inexorable l'avenç cap aquest punt.Vull pensar que no serà un adéu per sempre és sols un adéu per un instant; el cercle refarem i fins potser serà més gran. Al cor et duré sempre!! i agraït pel que em queda de vida, també. El cor agraeix la teva atenció, i la memoria la teva companyia. Gràcies Emma!!
Farsans?Demagogia?
Som uns farsans? és aquesta imatge un clar exemple de demagogia?
No ho sé...però sincerament, crec que alguna cosa no funciona bé...
si més no, això és el que penso...
amb tristesa vaig a seguir mirant aquest món per la meva finestra...
Agafa'm
Agafa’m de la mà,
que torni el somni,
que tota la pell tremoli
i a fora, mil fanals.
Agafa’m de la mà,
sigues amic i amant,
i que els arbres aixopluguin
les pluges de la realitat.
Agafa’m de la mà,
les passes compartides
i mira’m els ulls brillants,
que tornin els secrets amagats.
De tant en tant...
És ben cert que a vegades
ens estimem no obrir més els ulls,
quan la vida ens apunyala
amb realitats concretes.
I la fugida ens lliga a somnis
que potser no es compleixin mai.
Qui ho sap, això darrer.
Potser ens hem malacostumat
a pensar que el món pot ser un altre
i decidim negar alguns destins concrets
que considerem injustos, incoherents.
Volem creure que la vida és canvi
perquè el canvi hi és, i ens acompanya
indefinidament amb el pas del temps.
Sortir
Treieu-me d'aquest món que m'envolta i que no entenc...allunyeu-me d'aquesta societat que m'empresona i em talla la meva llibertat d'esperit...
No vull fugir...només sortir!!
Amor y fantasmas
El amor es como los fantasmas, todo el mundo habla de él pero pocos lo han visto.
Sin duda que se han dicho muchas cosas, seguramente existan muchas más libros si cabe, pero esta claro que mientras nuestros corazones no sientan nada, no sabremos lo que es el amor verdadero.
El lenguaje
El lenguaje de hoy no es peor que el de ayer. Es más práctico. Como el mundo en que vivimos.
Noam Chomsky
Menuda

Pensa en mi, menuda, pensa en mi
quan les bruixes t'esgarrapin de matí.
No et faré més tebi
el fred ni més dolç el cafè
amb llet però pensa en mi,
menuda,
pensa en mi.
I porta'm
brodat a la teva brusa
o pintat en el teu somriure vermell.
Gronxa'm
de les teves arracades.
Volta'm amb els teus anells
i deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, entre goig i pena
abraçat contra el poema
que llegeixes d'amagat.
Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, i encén la cara.
Pensa que tenim encara
el camí dels teus ocells
per a volar-lo tu i jo amb ells.
Joan Manuel Serrat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)