És ben cert que a vegades
ens estimem no obrir més els ulls,
quan la vida ens apunyala
amb realitats concretes.
I la fugida ens lliga a somnis
que potser no es compleixin mai.
Qui ho sap, això darrer.
Potser ens hem malacostumat
a pensar que el món pot ser un altre
i decidim negar alguns destins concrets
que considerem injustos, incoherents.
Volem creure que la vida és canvi
perquè el canvi hi és, i ens acompanya
indefinidament amb el pas del temps.