Eren tocades les nou i, com cada nit, la Nora va entrar dins del llit de la mare i se li va acurrucar al costat. Es delia per gaudir uns instants més d'aquella escalfor, coneguda i incomparable. Se la va mirar de reüll i li preguntà: Mare, de quin color són els petons?
- Els petons? Doncs els petons poden ser de moltes formes i colors i de fet, canvien de color segons el que ens volen dir.De vegades filla, són petits, xerraires, divertits, i molt, molt bromistes...Aquests són de color vermell resplendent com les cireres!!!! i ens diuen "t'estimo per la teva alegria, frescor i vitalitat"
- Ahhh, com les cireres que ens posem a les orelles i fem veure que són arrecades!!! - va fer la Nora
- Tu ho has dit! També hi ha moments filla, en què els petons són sucosos i estan plens de vitamines...aquests són de color taronja és quan ens prenen en força i diuen "bon dia, és hora de llevar-se!!"
- Aquests ja els conec!!! - va interrompre la petita Nora - són els que em fas quan em dius "ara et menjaré a petons!!" oi mare?
- Sí els mateixos
- I de color groc, mare? N'hi ha de petons de color groc?
- Oitant! Els dies que els petons són calents i intensos els seu color groc brilla com el sol. Es quan ens expliquen com els agrada la nostra escalfor i companyia.
- Ah si!! I ens regalen abraçades i caricies...aquests m'agraden molt mare, va fer la Nora. Mare, i els que fan pesigolles a l'orella, al coll i a les galtes? aquests de quin color són?
- Ah, bruixeta...aquests són els que es mouen al ritme de la música i són de color verd lluminós, com els camps i boscos quan bufa el vent. Els petons verds expliquen als que els estimem que els agrada la seva vida i veure com creixem i respirem.
La mare, en veure que a la Noreta se li tancaven els ulls, va baixar el to de veu i va continuar.De vegades, en canvi els petons són llargs, tranquils i d'un blau i espongós com el cel. És quan ens expliquen que el seu amor és profund, sense límits, un amor tant gran que miris on miris sembla no acabaran mai
- I també arriben fins a la lluna? - va preguntar la Noreta
- També li va respondre la mare. I saps? sovint els petons són d'un lila fosc i misteriós. Aquests dies els petons ens consolen perquè estem tristos, confusos o potser no sabem que fer i on anar i ens diuen " no pateixis, sempre seré al teu costat"
La Nora va fer un esforç per no tancar els ulls va aclamar: Mare, els petons són dels colors de l'arc de Sant Martí!! Si filla meva!!! - va dir la mare. La mare se la va mirar, va fer un gran somriure i li va fer un petó al front.
La Nora, en el darrer alè de veu li va preguntar: I aquest mare, de quin color era aquest petó? La mare li va xiuxiugejà a l'orella: Aquest vida meva, era un petó de bona nit, blanc com la neu, i et volia explicar com m'agrada el silenci, la pau i la quietud que sento al teu costat. I saps com va nèixer el color blanc? D'un petó que és van fer tots els colors de l'arc de Sant Martí!!!
19 d'Agost de 2012Benvolguts, de forma inesperada i poc amistosa, m'han fet saber que la história que aquí vaig afegir en el seu día, tot i que amb els noms dels protagonistes diferents, de la qual no vaig esmentar l'autor per absoluta desconeixença, avui, ja us puc fer saber, que sembla ser que el creador d'aquesta bónica história és na Elisenda Queralt Monsó.
Reitero les disculpes.
19 d'Agost de 2012Benvolguts, de forma inesperada i poc amistosa, m'han fet saber que la história que aquí vaig afegir en el seu día, tot i que amb els noms dels protagonistes diferents, de la qual no vaig esmentar l'autor per absoluta desconeixença, avui, ja us puc fer saber, que sembla ser que el creador d'aquesta bónica história és na Elisenda Queralt Monsó.
Reitero les disculpes.