Estimar en silenci és més cruel que quan els delicats pètals d'una rosa es marceixen, és arribar a les estrelles no amb les mans sinó amb el pensament, és tan difícil com dir un t'estimo i que les paraules se les porti el vent amb les seves humides mans de vidre, és com quan es mira als ulls i es vol dir el que se sent, però el mur del silenci s'interposa entre els núvols d'un sentiment que busca la manera de trobar una raó per seguir vivint.
Estimar en silenci....és com quan l'horitzó plora de tristesa al sentir que cap dels tendres ulls el miren, és l'estimar sense trobar el càlid premi dels petons i les carícies, és portar el record del seu rostre en la ment pensant que està present, saber que la distància dels cossos acaba per ofegar un cor que només buscaria la calor dels seus braços i el sabor dels seus llavis.
Estimar en silenci....és com quan l'horitzó plora de tristesa al sentir que cap dels tendres ulls el miren, és l'estimar sense trobar el càlid premi dels petons i les carícies, és portar el record del seu rostre en la ment pensant que està present, saber que la distància dels cossos acaba per ofegar un cor que només buscaria la calor dels seus braços i el sabor dels seus llavis.