Una de les maneres de combatre la immobilització, per petita que sigui, es aprenent a viure el moment present. L'ARA es tot el que hi ha, y el futur es simplement un altre moment present per a ser viscut quan arribi. Evitar el moment present, es una malaltia del la nostra cultura, i ens constantment ens condiciona a sacrificar el present pel futur.
Una mare, que es passa la vida corrent, amb el cap anant molt depressa, amb pocs moments per a seure sola, decideix anar a la Mola a respirar aire pur, gaudir de la natura i posar-se en contacte amb els seus moments presents, o si més no, intentar-ho...
Mentre passeja pel bosc deixa divagar la seva ment i l'enfoca en totes les coses que hauria d'estar fent a casa ... Els nens, la compra, la casa, els comptes que cal pagar,estarà tot bé? Després, en altres moments, la seva ment es projecta cap a totes les coses que haurà de fer quan surti del bosc. Es va perdre el present, ocupat per successos passats i futurs, i l'encantadora i rara ocasió de gaudir d'un moment present en contacte amb la natura s'ha perdut per sempre. No gaudeix, no assaboreix el que ha fet...És imprescindible una conscienciació del moment-present. La gent que ho aprèn, que sap "maximitzar" els seus moments presents, són les persones que han escollit ser lliures, eficients, efectives i plenes!! En una frase....No importa el que facis sempre que tinguis la teva vida.