He tornat al ventre de la mare,
quatre vides després. Tota sola:
aquest naixement serà només meu,
germà, però no t’estiguis gaire lluny,
que t’endevini encara la silueta en la penombra
per si perdo l’ànima sota l’aigua.
Només tu pots donar-me’n una de recanvi.
Les sabates velles ja no em serveixen.
Han caigut a trossos
després de travessar deserts i rius d’aigua gelada,
i rere els aparadors
només hi ha botins
i talons d’agulla
i sabatetes de xarol.
No sé quant de temps hauré d’anar encara descalça.
Però podem ballar, si vols.
No tinguis por de trepitjar-me.
Sònia Moll