Aquest és
l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva
més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La
meva mare – una dona excepcional, genial - , quan jo era noi, ja em parlava de
la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, sóc
català. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que
Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En
aquell temps – segle onzè – van reunir-se a Toluges – avui França – per parlar
de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, CONTRA la
guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la
pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament.
(...)
Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "Peace, Peace, Peace" (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.
Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "Peace, Peace, Peace" (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.