M'agrada el riure dels teus ulls
on el reflex d'una llum
em sembla un far a la marina.
I per la sort d'estar mig foll
jo m'imagino mariner
buscant recer en el teu somriure.
I així navego pel teu cos
deixant camins en el teu pit
amb la saliva dels meus llavis.
Per dir-te:
Amb el somriure, la revolta.
Així t'espero i t'imagino
i en l'horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.
També m'agradaria, i tinc l'esperança de poder-te fer saber algún dia, no gaire enllà en el temps, que vull trobar amb tu el camí dels estels per llençar els somnis contra el temps; buscar el coratge perdurant en l'intent. Et vull demostrar que l'amor no és més que un pas per poder descobrir molt més. Així t'espero i així em tens!!!
Aquest post va dedicat a ella, sens dubte, absent però present, distant però propera, silenciosa però energètica, a ella que no li exigeixo res més que un petó a canvi d'amor, de mirada i posat clar com la llum del matí: dolça i carinyosa aparença..
13som dixit