Capaç que soc de pujar
la muntanya d'il·lusions més alta
si tu m'hi esperes a dalt de tot
amb un vestit transparent
de totes les nostres trobades.
Capaç que soc de despertar
totes les albes que tant ens espanten
si així tu m'expliques a cau d'orella
alguns dels teus somnis despentinats
i alguns dels teus viatges als astres.
Capaç que soc de robar
qualsevol fanal de lluna blanca
per il·luminar-te, si mai no trobes,
la llum de mil colors i cares
que sempre dus a dins teu amagada.
Capaç que soc de regalar-te
les meves esperances imaginades
si així puc tornar-te a fer sentir
aquest teu somriure de mar endins
i danses de pluja a la platja.
Capaç que soc de vendre'm
el destí en una partida de cartes
si així puc guanyar-me un bocí
del teu nom i de la teva rosada
en un instant de tu i de vida retrobada.