Cualquier cosa que una persona mencione, cualquier frase dicha, desde un simple comentario, aparentemente inocente, hasta un pensamiento filosófico profundo, reúne dos condiciones: es la manifestación de un pensamiento, pero también la inevitable expresión de una emoción.
"Dilecte meu, sempre has estat cuidant a la gent, involucrant-te en el més enllà, segons com, de les seves vides, de les seves emocions. Esclar, ets un home de sang blava i no en pots estar al marge de la tendresa i la fragilitat dels demés. Però tu, tot i ser una gran home, una gran persona, també ets sensible i tendre tot i ser prou sòlid. Que què he vingut a fer en aquesta nova vida? Potser he vingut a dir-te que siguis tu el que ara gaudeixi de les sensacions que tu sempre has anat donant als altres. He aparegut al teu camí, per estar al teu costat, per donar-te una estima i comprensió sublim i per gaudir de l'un de l'altre de moments tant melancòlics com extremadament trapelles i alcohòlics. Buscant les estances del plaer i dimensions que no tenen preu i dotant-nos contínuament de les substàncies de l'amistat"
Un llàgrima, sincera i pura, ha recorregut el meu rostre mentre llegia aquestes paraules, gràcies, amic meu...Baudelaire deia: "tot cedeix davant la continuïtat d'un sentiment fort .... cada somni acaba trobant la seva forma .... hi ha aigües per tota set i amor per tots els cors ..."