No puc, ara mateix,certament, viure sense les teves paraules, les teves explicacions, els teus raonaments, i sense les teves descripcions d'ella...tot plegat generà un sense fi de contradiccions sentimentals, però que seria de la meva vida sense aquest maremàgnum de sentiments, quan més profunditzo, més sensacions noves trobo que vaig assumint com a part del meu univers.
Amics meus, i què importa la confusió, el desordre, el dubte i el caos, si tot això forma part essencial del meu univers? Crec que em de seguir introduint en aquest remenat de sentiments, tot l'Amor que puguem, doncs és de la única manera que veig, que trobarem un nou món a cada nou dia.