Atura't, no ballis tan depresa!!

Alguna vegada has vist els nens jugant?
O escoltat el soroll de la pluja caient al terra? 
Alguna vegada has seguit una papallona en el seu vol erràtic? 
O observat el sol esvaïnt-se en la nit?
Et passen els dies volant? Quan et preguntes: "Qui sóc?", escoltes la resposta? 
Quan el dia acaba, t'estires al llit amb els següents cent coros corrent pel teu cap? 
Alguna vegada li has dit al teu nen: "ho farem demà" i en la teva apatia, no veus la seva tristesa? 
Alguna vegada has perdut el tacte, deixant morir algun bon amic perquè mai vas tenir temps per trucar i dir "Hola"? 
Quan corres massa ràpid per arribar a algun lloc, et perds la meitat de la diversió d'arribar-hi. Quan et preocupes i t'estresses durant el dia, és com un pètal sense obrir... llançat a les escombraries... 
 
Amiga meva, la vida no és una carrera, es pren una mica més lentament, escolta la música abans que la cançó acabi.
Ara, amb el teu permís, vaig a continuar observant l'esdevenir del dia a dia des de la meva finestra particular...vols venir a donar un cop d'ull?