Parlar i estimar

...I avui és un fins sempre...
mil camins per anar seguint...
Potser no parlo el mateix llenguatge,
mai he fet cas, tot ha estat un missatge...
potser ara ja se’n va, dins l’ampolla i flotant,
potser arribi a alguna illa,
on hi visquin els pirates,
o persones sense sabates…
però aquest món és així,
sempre s’ha de decidir...
potser no cal sentenciar...
però cadascú té el seu parlar...
Amb paraules i somriures,
per fer bonics els meus viures.
Sense veles, o amb els rems,
jo seguiré fent…
Doncs m’encanta, parlar clar,
és la meva manera d’estimar
Persones que estimo, que admiro,
que cuido, que m’estimen
i que em donen alegria,
i que em fan sentir feliç i lliure.
Mai t’oblidis de viure!!!


I és que parlar i estimar van agafades de la mà...i tú, què en penses?