Cant a l'amistat

No renec 
A cap instant viscut 
Ja que m'han fet arribar 
Allà on soc. 
A través del dolor
He arribat a la sensibilitat
Per comprendre 
Els dels altres.
Mitjançant la por viscuda
Puc transmetre 
Un missatge valent 
Que boti les barreres
De la resignació. 
A través de l'Amor
No crear dependències 
Que son un llast feixuc
Que empresona 
En els éssers humans. 
Estic content de mi 
I em queda molt camí 
Per anar aprenent 
I convertir-me en millor.
I això no ho faig tot sol
Tinc companys i companyes de ruta
Que m'han donat a entendre
Que el tresor més preuat 
És el de l'amistat
Un relat de Josep Bonnín Segura